Somos los que andan del revés
los que no tienen limites.
Empiristas que cada día avanzan
rumbo nuevas travesías.
Somos el sello distintivo
de que no somos iguales,
pues la igualdad reside
en respetar las diferencias. Ves?
Yo te hablo de prototipos
que generan la angustia social.
Te hablo de ser aquella mancha roja
que coloreaba aquel fondo gris banal.

Encendidos por la llama
de nuestro espíritu critico,
andamos por las cuerdas flojas
de un mundo satírico
Estáticos? Nosotros fruto
de lo atípico.
En movimiento siempre
busca nuevos objetivos.

Somos los dramaturgos
de nuestra propia tragedia.
Cambiemos los guiones
convencionalismos a la mierda.
Abre la botella de ron
y brindemos por el día de hoy.
Somos la oveja negra
que canta y no reza,
que anda por las tejas los días sin sol.
Des del terrat sona una canço.

El primer glop d’aigua un dia de resaca,
artistes buscant l’avantguarda.
Trencant amb la homogeneïtat,
eixint de casa.
Enamorat de la vida,
antipatriarcal,
no a l’amor romàntic ni a la jerarquia.
Sometre a la rao l’estima

Converses que se'n van per les branques,
cinc hores de birra han volat enllaçant les paraules,
que ens han portat a la ebrietat
i a menguar les distàncies.
Parlem de la llibertat i l’amor,
la manca de conciència per arreu del món.
Predeterminació a l’acció contra la reacció.

Som els dramaturgs
de la nostra pròpia tragèdia.
Canviem els guions,
convencionalismes a la merda.
Obri la botella de ron i brindem
per l'avui i per tothom.
Som la ovella negra
que canta i no reça
camina pel terrat quan ja se'n ha anat el sol.
Apaga el llum i que es quede tot fosc.

Som els dramaturgs
de la nostra pròpia tragèdia.
Canviem els guions,
convencionalismes a la merda.
Obri la botella de ron i brindem
per l'avui i per tothom.
Som la ovella negra
que canta i no reça
camina pel terrat quan ja se'n ha anat el sol.
Apaga el llum i que es quede tot fosc.

Som els dramaturgs
de la nostra pròpia tragèdia.
Canviem els guions,
convencionalismes a la merda.
Obri la botella de ron i brindem
per l'avui i per tothom.
Som la ovella negra
que canta i no reça
camina pel terrat quan ja se'n ha anat el sol.
Apaga el llum i que es quede tot fosc.